Filson: la llana que protegeix del terror

El blue collar horror de Stephen King (del que vaig parlar en el primer article d’aquesta sèrie dedicada a Stephen King i el blue collar horror no s’entén sense la roba que vesteixen els seus personatges: franel·les gruixudes, jaquetes de llana, cotó encerats i peces pensades per resistir fred, fang i bosc. En aquest segon article aprofundeixo en Filson, una marca nascuda “per a la supervivència en entorns extrems” i que, tot i originar-se a Washington, comparteix ADN amb l’imaginari rural i dur de Maine. Les seves peces, Mackinaw, Tin Cloth, cruisers o franel·les pesades, dialoguen de manera natural amb l’univers literari de King.

Filson és una marca nascuda per a la supervivència en entorns extrems, convertida en símbol del workwear nord-americà. Filson apareix el 1897 a Seattle, fundada per Clinton C. Filson amb l’objectiu d’equipar els milers de prospectors que pujaven cap al Yukon (nord-oest del Canadà) durant la Klondike Gold Rush entre els anys 1896–1899 seguint el somni (o el malson) de la febre de l’or. Aquest moviment migratori massiu va atreure desenes de milers de persones cap a un territori salvatge i gelat caracteritzat per condicions extremes, mortalitat alta i un imaginari de frontera que encara perdura. En aquell entorn hostil, la roba adequada era la diferència entre la mort o la supervivència. Filson es va especialitzar en la confecció de peces de llana Mackinaw, jaquetes de cotó encerat Tin Cloth (com els que ha posat de moda Joel Miller, el personatge que interpreta Pedro Pascal a la sèrie The Last of Us) i equipament resistent per a miners, caçadors, llenyataires i exploradors. Després de la febre de l’or, la marca va continuar el seu creixement com a proveïdor de roba per a treballadors del bosc i el 1914 va patentar una de les seves peces icòniques: la Filson Cruiser, una peça dissenyada per a avaluadors i topògrafs forestals. Proveïda de butxaques múltiples i llana gruixuda, sovint en buffalo plaid vermell i negre, la jaqueta va ser concebuda per resistir les condicions més dures.
Altres peces rellevants de la marca que van esdevenir clàssics van ser les jaquetes de cotó encerat Tin Cloth, extremadament resistents, repel·lents a l’aigua i pensades per a treball dur, caça i condicions humides; les camises de franel·la pesades amb motius de tartà, tall funcional i pensades per a treballadors i caçadors o tota mena de maletes, motxilles i bosses de lona gruixuda amb reforços de cuir, molt apreciades per la seva durabilitat. Totes aquestes peces formen part del que s’anomena heritage workwear: roba funcional, de qualitat i amb arrels en el treball físic i la vida rural de la qual s’espera una llarga durabilitat i un bon envelliment.
La jaqueta Tin Cloth de lona encerada, a l’obra de King, és la peça preferida per als personatges que treballen entre arbustos, espines o en condicions de pluja constant (com els llenyataires o pescadors a The Fog o The Raft).
La jaqueta de llana Mackinaw és la jaqueta de bosc per excel·lència. King la utilitza per descriure la calidesa física enfront de la “fredor” sobrenatural.

Tot i que Filson es va fundar a l’estat de Washington i no a Maine, la connexió de la marca de roba amb Stephen King és cultural i atmosfèrica. Tant Maine com Washington i Alaska mantenen una tradició forta de boscos, caça, pesca, llenyataires i clima dur. King sovint vesteix els seus personatges amb roba pràctica, resistent i de treball: franel·les gruixudes, jaquetes de llana, botes i roba de caçador. Aquest estil i estètica que integra el blue collar horror coincideix plenament amb l’univers Filson, encara que King no citi marques.
Els personatges de The Dead Zone, Cujo, The Mist, Needful Things o Bag of Bones vesteixen habitualment camises de franel·la, jaquetes de caça o jaquetes de treball i roba de clima fred. Ell mateix, en fotografies informals i aparicions públiques, vesteix sovint franel·les de quadres, jerseis gruixuts i roba per a l’exterior i de treball. Roba amb una estètica que ressona a practicitat, rusticitat i a la identitat de Nova Anglaterra.

Filson encaixa en l’imaginari de Maine com Carhartt, Woolrich o L.L.Bean. Tot i que L.L.Bean és la marca pròpia de Maine, Filson representa una versió més robusta i fronterera del mateix esperit: roba per a gent que viu en llocs on el clima adust i el paisatge salvatge són els protagonistes. Les seves jaquetes de llana Mackinaw i Tin Cloth i les franel·les formen part del mateix ecosistema estètic i cultural que King utilitza per definir els seus personatges: treballadors, caçadors, mecànics, pares de família, gent de poble i supervivents del fred i del sobrenatural.

Filson representa el graó més alt del workwear i l’equipament d’exterior americà. King, però, acostuma a esmentar la marca de forma indirecta, a través de descripcions genèriques, però molt precises.
The Girl Who Loved Tom Gordon (1999) és una novel·la de supervivència al bosc on la roba és la línia divisòria entre la vida i la mort. Trisha McFarland (una nena de 9 anys), d’excursió familiar de senderisme per les muntanyes Apalatxes acaba perduda en el més profund del bosc. Encara que és una nena, el seu equipament (un ponxo) i el dels cercadors que la busquen reflecteix l’estètica Filson: jaquetes de llana pesada i botes de cuir greixat. La llana és l’únic material que manté la calor fins i tot quan està humit. La roba aquí representa la civilització perduda enmig d’un bosc que sembla no tenir fi.
Dreamcatcher (2001) és, potser, l’obra més “Filson” de King. Situada en un campament de caça a les profunditats de l’hivern de Derry, Maine. Quatre amics: Henry, Beaver, Pete i Jonesy es troben en mig de l’enfrontament d’uns extraterrestres telepàtics amb l’exèrcit. Són abundants les descripcions de caçadores de llana de quadres vius (vermell i negre), pantalons de sarga gruixuda i guants de pell de cérvol, l’uniforme del caçador de Maine que busca durabilitat extrema. La roba de caça clàssica, aquí, actua com un símbol d’amistat i tradició que es veu interrompuda per una invasió alienígena.
Pet Sematary (1983) desenvolupa la història d’una família de Chicago que es trasllada prop de Ludlow, a Maine, i topa amb un cementiri de mascotes amagat al bosc i mantingut pels nens de la ciutat. Jud Crandall, el veí ancià que adverteix la família contra els perills que amaga el cementiri és l’encarnació del Maine rural. King el descriu amb jaquetes de treball que han aguantat dècades. El seu estil encaixa amb les lones encerades Tin Cloth de Filson, que es torna rígida i fosca amb els anys i l’ús. Jud és el guia pont entre el passat i cap a la terra; la seva roba, gairebé mineralitzada pel temps, reflecteix el coneixement que atresora dels secrets antics del bosc. Louis Creed, el metge i pare de família, apareix retratat amb roba funcional i rústica, feinejant al jardí, caminant pel bosc i suportant el clima dur de Ludlow.

Partint de les descripcions reals de King trobarem un munt de personatges abillats amb els equivalents de la roba Filson:
Ben Mears a ’Salem’s Lot (1975). Jaqueta de llana, camisa de quadres. Ben és un escriptor que torna a un poble fred i rural i duu roba càlida i funcional.
Stuart “Stu” Redman a The Stand (1978). Jaqueta de cotó encerada i camisa de franel·la. Stu és un home de Texas rural, acostumat a la feina física i a l’exterior.
Johnny Smith a The Dead Zone (1979). Franel·la gruixuda, jaqueta d’hivern tipus Mackinaw. Peces pròpies d’un home de Nova Anglaterra que camina molt i passa fred. Les escenes a Castle Rock i al bosc encaixen perfectament amb una jaqueta Cruiser de llana.
Vic Trenton a Cujo (1981). Trenton, tot i ser publicitari de professió, se situa en l’entorn rural i fred de Castle Rock on duu jaqueta d’exterior i camises gruixudes.
Billy Halleck a Thinner (1984). Halleck, què és advocat, utilitza abric d’hivern, franel·les i roba pesada d’hivern en diverses escenes localitzades a Maine.
Alan Pangborn a The Dark Half (1989) i Needful Things (1991). El sheriff de Castle Rock duu jaqueta de treball i franel·les. Roba de treball funcional, apta per moure’s entre boscos, carreteres secundàries i escenes de crim.
Ralph Roberts a Insomnia (1994). Jaqueta lleugera d’exterior, franel·la de quadres. Ralph és un home gran de Derry que camina molt pels carrers i pels marges del bosc. King el descriu amb roba còmoda i funcional, típica de Maine.
Mike Noonan a Bag of Bones (1998). Jersei gruixut, jaqueta de llana, camisa de quadres. Mike passa llargues temporades al costat d’un llac, en un ambient humit i fred.
Scott Carey a Elevation (2018). Jaqueta lleugera d’exterior i franel·la. Carey és un home que surt a caminar cada dia per Castle Rock, amb roba d’exterior senzilla i pràctica.

Filson, en l’imaginari de King, aporta l’efecte “blindatge” i pes que encaixa amb la idea de la cuirassa obrera del blue collar horror. Una capa simbòlica que va més enllà de la roba per esdevenir blindatge, pes, durabilitat i una manera d’habitar el món rural. Les seves peces (roba funcional, de qualitat i amb arrels en el treball físic i la vida rural) encaixen amb els personatges que lluiten contra el fred, el bosc i el fet sobrenatural. Aquest triangle: blue collar horror, Stephen King i Filson, revela com la indumentària pot convertir-se en narrativa, atmosfera i identitat.